escrits entranyables i.... altres
Agrairé la teva crítica. Gràcies ! 
escrits entranyables i.... altres.
versió en àudio (pots llegir i escoltar simultàniament)
parlaves i parlaves de la llar dels teus records, aquella casa tan blanca amb eixida enjardinada, una parra t molts geranis, situada al llostre crepuscular del nostre poble, on el cel quiet és encantat pel presagi de qualcun color massa meravellós per ésser anomenat, però que, no obstant, pot atrapar-se i atresorar-se en la memòria.Parlaves de flors que brillaven pàl•lidament amb llum pròpia, del sol i d'orenetes, de veus de nens jugant a bales al carrer i ja són ben pujats i s'han fet grans, de l'eco llunyà del campanar de la plaça d'Orfila. Parlaves dalt de la bastida, com un paleta més en la construcció d'un dels arcs del pont de la història, trabucat, fent una cabriola, entre la generació de l’avi i la meva. De qui és la traïdoria?.... La història no està escrita als llibres, i la pàtria és la infància, diu no sé quin filòsof ponent enllà, com si el riu no davallés a la mar, malgrat tot.
Hem perdut bous i esquelles, cert, però ben desada dins la vella arqueta tenim la primogenitura que ens llegaren els majors. Els barcelonins no són andreuencs (1) De les llunyanies cal recuperar i renovar també, tots aquells antics compromisos entre la ciutadania i la corona catalano~aragonesa. Es clar que si! (2) Amb solució de continuïtat, tota l'administració local del Regne Unit es remunta als temps del Rei Artús i qüestions dinàstiques a part, la vertadera causa de carlinades i de molts bandolerismes nostrats del segle XVIII, foren la reacció contra el desplaçament dels centres de decisió i gestió, i és que, les distancies separen irremeiablement. El decret de 1897 que ens va agregar a Barcelona i el decret de 1716 la Nova Planta amb que s’humilia la nació catalana, són la mateixa prepotència, igual jou damunt nostre. Redrecem-nos!
Companys, d'una vella idea meva recupero la divisa: En lluita per batre’ns contra la realitat, les barricades són precisament les nostres contradiccions. La peripècia esdevé procés interior, llei del nostre braç per ocupar espais perduts en seculars desercions i no cal cercar fora murada en els vastos camps de l’anecdotari eixorc, un enemic inexistent. Participa al Congres de Sant Andreu, com un paleta més en la construcció d'un dels arcs del pont, que finalment, el riu davalla a la mar
Visca Sant Andreu Lliure!
Ramon ("Cap a Peus" de l'Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar)
(1) Els espanyols no són catalans ( F. Ferrer i Gironès)
(2) Somniem (Lluís Llach)
Agrairé la teva crítica. Gràcies !
JOC D'ESCACS
FRACTALS
clica a sobre de la imatge
clica a sobre de la imatge
ROSSINYOL, PETIT GLOSADOR
Rossinyol, petit poeta,
potser sense adornar-me'n, de tu he après
aquests silencis llargs
mentre bat tan de ple el sol de la vida.
Potser, sense adonar-me'n, això he après
de la teva paciència emboscada
entre branques fulloses:
l'espera d'una fràgil quietud
on els mots troben el seu fil de plata
-el germà fosc del teu cant resplendent.
Maria Àngels Anglada
versió en àudio (pots llegir i escoltar, simultàniament)
Loco, a dónde vas buscando
Loco, a dónde vas buscando
en bosque de rayas grises,
la blancura de alma pura?
Con color de antiguas muertes
fueron alzados hasta el cielo
Geometría de faraones,
féretros de la libertad
asfixia de las verdades
que nos traen, sí, desde lejos
trayendo las novedades
del lejano mundo de los viejos
Orgullo de vanidades,
apogeo de los cementos,
traición a los fieles,
honduras de maquinaria sin casco protector,
letal tic-tac de relojes,
demonios vistos de hormiga
son estas nuevas babeles
de reestreno y gozo.
Cubos y paralelogramos,
tornillos y mas remaches,
descansan toda su noche,
su gran noche de rincones.
Sinfonía de esquinas,
luz enferma de mercurio
que iluminas vaguedades,
fría desnuda y azulada,
viento de soledades.
Despiadados brillan los niqueles,
pero las lunas de los armarios
y el cristal de los escaparates
nos cercan con sus razones.
La figura de vanguardia,
La figura de vanguardia,
callas, callas y lo sabes,
es un infinito
para esconder los por qué.
Loco a dónde vas buscando
en bosque de rayas grises,
la blancura de alma pura,
esta espiga de tu mies.
esta espiga de tu mies.
Ramon(1963)
Agrairé la teva crítica. Gràcies !
Agrairé la teva crítica. Gràcies !
JOC DE DAMES
He vist lo sol naixent.....
(Apel·les Mestres)
M'ha vist lo sol naixent dalt de la serra,
lo sol ponent m'ha vist abaix al plà;
quan haurà dat demà volta la terra,
quan surti el sol demà,
me veurà més ardit, més ràpid que ara
llençar-me al mar i convertir-me en mar,
cantant amb ell a la Natura mare
son himne etern que desconec encar.
Apel·les Mestres ( 1854 - 1936 )
Agrairé la teva crítica. Gràcies !
!
VÍDEOS INTERESSANTS
clica a sobre de la imatge
clica a sobre de la imatge
clica a sobre de la imatge
articles d'opinió, critica i agitació
UNA PALLISSIA PARA UN PAÍS NUEVO
versió en àudio (pots llegir i escoltar, simultàniament)
Barcelona comtat gran, 1979, cap i casal del Virrei Tarradellas, en Benet, pobret, encara fa d'escolanet a Montserrat. El xarnego és la nostra parla diària i cinc milions xifren per pogué fer-se la vida.El rei del país dels morts se'ns hi incorpora saltant de la bossa del seu single, Sisa l’aplaudeix només per dissimular. Toquen a sometent i voten perque aquí no se’ns hi cali foc. El rei fa de carnestoltes i va xop de Coca-Cola amb Gín i mira si n’és de primmirat, el noi, que despista quan me'l miro lúbricament.
Papa Noel, sabeu, encara que es disfressi d’executiu, tostemps vindrà del Pol Nord i serà com sempre, una enganyifa per a tots els nens de les escoles publiques de Rosa Sensat. Barcelona, "caray con los gay", les F.O.P. s'han atrinxerat davant del carrer Robadors.... Caramels, pirulís de menta i rosella, pipes, tramussos i cornets de "mantecau"...! D'Alger, de fora han vingut que de casa ens trauran. Pipes per escopir desprès les closques, cornets i pirulís per a la llepada. Els manifestants tiren tomàquets i ous, Ai las!, més d'una intranquil•la diva intueix ja, la pròxima violació que esquinçarà tanta castració. - Ja sou de la Coordinadora Feminista de Barcelona? - Del carrer Les Tapies venen noticies de la implantació del Poder Popular, qui podrà més davant tanta resignació i davant tanta competència, també les noies del carrer Escudellers s'han vist obligades i tampoc no s'estan de res. La ferum és tal que ni els "negritos" de la Índia recorden cosa igual. "Un hombre es algo más que un voto", darrer misteri de dolor que ens endirga la Confederació del Treball (C.N.T.) i la ocupació simbòlica dels locals de l’A.I.S., "cosa fina, tío!", aplaudiu al final de la representació i "caray con los gay", el Felipitu promet l'Estatut, tururut!, ara resulta que la pesseta ja és una divisa forta en la cotització mundial de monedes però, sabeu?, les parelles encara és casen per l'Església. Els temps canvien, una primera Associació de Veïns contestatària, ara mateix, acaba de reivindicar un bingo pel seu barrí i jo, que tinc una cigala sempre quieta i submisa, em pujo la cremallera de la bragueta. "Todos los rostros pálidos son iguales", cert, però han oblidat l'esperit de les prades en els perduts paradisos de Manitu, fatal, perquè les cabelleres dels nostres indis també són d'importació i ja s'han arnat abans no hi arribes la galopada salvadora del Setè de Cavalleria i això és bíblic senyors meus, doncs és la mateixa historia, si, la del plat de llenties, la de la primogenitura.
Ara citaria en Senillosa Cros, per a més senyes, candidat classista de la Coalición Democrática (C.D.), "clara muestra del bien decir y recto proceder", quines llums! Nosaltres Els fills de puta, et reconeixem mèrits i encomi, faltaria plus. Tindràs títol honorari de gran de la nostre ordre, no ho dubtis pas !
Mireu, mireu, si n'és de fatxa la redacció de la nostre revista, que fins i tot, m'han encarregat un article a favor de la policia i jo, que sóc home de be, creient com pocs, això si, assegurat i amb totes les primes pagades tal com toca, doncs soc comerciant i bon vivant com qui més, garantint-me el bon pervindré ensalivaré a qui convé i diré i no mentiré, que policia i pallissa rimen perquè sí, i si no, es igual perquè jo en restaré tancat a casa, amb ma costella, la prole i la venturosa T.V. fugint de qualsevol mal incordi que incomodi i no sabre de res que faci nosa. - Senyor Tarradelles, oí que els Mossos d'Esquadra seran de I'F.B.I. ?...-
Les societats civilitzades, ja ho recorda i fa notar l'ínclit Senillosa, tenen escoles, presons, manicomis, exercit i govern al nostre servei, a manera de pesades lloses de pedra sobre la discrepància. Les piràmides han variat l’estil arquitectònic però el culte faraònic continua tenint servidors i sacerdots, “ Policies Units S.A.”
Policía: acció de fer neteja en l'argot dels militars.
Noi, acosta'm el Pompeu!
Policía: organització i reglamentació internes d'un estat, especialment ordenances establertes per a mantenir l'ordre i la seguretat pública.
Policía: cos o força que vetlla pel compliment d'aquests reglaments. Ja que l'ordre assenyat l'imposa qui més hi pot, cal agrair a lladres i assassins la seva desinteressada aportació en tan ingent labor.
Al país de les indústries, la pràctica comercial demana que els cales romanguin ben guardats i acaparats, en el si de Bancs i Caixes d'Estalvis, deslliura'ns Senyor de la nuesa integral i dels perills del joc de l'oca, no ens deixis caure en la temptació i menys en la revolució. Amen.
Cuando oigo la palabra agri-cultura, saco la pistola.- La sang d'aquesta pel•lícula és pura samfaina, evocació a les falles valencianes, que en la mediterrània sota el sol, no hi ha violència sense una bona foguera
Barcelona comtat gran, 1979, cap i casal del Virrei Tarradellas, en Benet, pobret, encara fa d'escolanet a Montserrat. El xarnego és la nostra parla diària i cinc milions xifren per pogué fer-se la vida.El rei del país dels morts se'ns hi incorpora saltant de la bossa del seu single, Sisa l’aplaudeix només per dissimular. Toquen a sometent i voten perque aquí no se’ns hi cali foc. El rei fa de carnestoltes i va xop de Coca-Cola amb Gín i mira si n’és de primmirat, el noi, que despista quan me'l miro lúbricament.
Papa Noel, sabeu, encara que es disfressi d’executiu, tostemps vindrà del Pol Nord i serà com sempre, una enganyifa per a tots els nens de les escoles publiques de Rosa Sensat. Barcelona, "caray con los gay", les F.O.P. s'han atrinxerat davant del carrer Robadors.... Caramels, pirulís de menta i rosella, pipes, tramussos i cornets de "mantecau"...! D'Alger, de fora han vingut que de casa ens trauran. Pipes per escopir desprès les closques, cornets i pirulís per a la llepada. Els manifestants tiren tomàquets i ous, Ai las!, més d'una intranquil•la diva intueix ja, la pròxima violació que esquinçarà tanta castració. - Ja sou de la Coordinadora Feminista de Barcelona? - Del carrer Les Tapies venen noticies de la implantació del Poder Popular, qui podrà més davant tanta resignació i davant tanta competència, també les noies del carrer Escudellers s'han vist obligades i tampoc no s'estan de res. La ferum és tal que ni els "negritos" de la Índia recorden cosa igual. "Un hombre es algo más que un voto", darrer misteri de dolor que ens endirga la Confederació del Treball (C.N.T.) i la ocupació simbòlica dels locals de l’A.I.S., "cosa fina, tío!", aplaudiu al final de la representació i "caray con los gay", el Felipitu promet l'Estatut, tururut!, ara resulta que la pesseta ja és una divisa forta en la cotització mundial de monedes però, sabeu?, les parelles encara és casen per l'Església. Els temps canvien, una primera Associació de Veïns contestatària, ara mateix, acaba de reivindicar un bingo pel seu barrí i jo, que tinc una cigala sempre quieta i submisa, em pujo la cremallera de la bragueta. "Todos los rostros pálidos son iguales", cert, però han oblidat l'esperit de les prades en els perduts paradisos de Manitu, fatal, perquè les cabelleres dels nostres indis també són d'importació i ja s'han arnat abans no hi arribes la galopada salvadora del Setè de Cavalleria i això és bíblic senyors meus, doncs és la mateixa historia, si, la del plat de llenties, la de la primogenitura.
Ara citaria en Senillosa Cros, per a més senyes, candidat classista de la Coalición Democrática (C.D.), "clara muestra del bien decir y recto proceder", quines llums! Nosaltres Els fills de puta, et reconeixem mèrits i encomi, faltaria plus. Tindràs títol honorari de gran de la nostre ordre, no ho dubtis pas !
Mireu, mireu, si n'és de fatxa la redacció de la nostre revista, que fins i tot, m'han encarregat un article a favor de la policia i jo, que sóc home de be, creient com pocs, això si, assegurat i amb totes les primes pagades tal com toca, doncs soc comerciant i bon vivant com qui més, garantint-me el bon pervindré ensalivaré a qui convé i diré i no mentiré, que policia i pallissa rimen perquè sí, i si no, es igual perquè jo en restaré tancat a casa, amb ma costella, la prole i la venturosa T.V. fugint de qualsevol mal incordi que incomodi i no sabre de res que faci nosa. - Senyor Tarradelles, oí que els Mossos d'Esquadra seran de I'F.B.I. ?...-
Les societats civilitzades, ja ho recorda i fa notar l'ínclit Senillosa, tenen escoles, presons, manicomis, exercit i govern al nostre servei, a manera de pesades lloses de pedra sobre la discrepància. Les piràmides han variat l’estil arquitectònic però el culte faraònic continua tenint servidors i sacerdots, “ Policies Units S.A.”
Policía: acció de fer neteja en l'argot dels militars.
Noi, acosta'm el Pompeu!
Policía: organització i reglamentació internes d'un estat, especialment ordenances establertes per a mantenir l'ordre i la seguretat pública.
Policía: cos o força que vetlla pel compliment d'aquests reglaments. Ja que l'ordre assenyat l'imposa qui més hi pot, cal agrair a lladres i assassins la seva desinteressada aportació en tan ingent labor.
Al país de les indústries, la pràctica comercial demana que els cales romanguin ben guardats i acaparats, en el si de Bancs i Caixes d'Estalvis, deslliura'ns Senyor de la nuesa integral i dels perills del joc de l'oca, no ens deixis caure en la temptació i menys en la revolució. Amen.
Cuando oigo la palabra agri-cultura, saco la pistola.- La sang d'aquesta pel•lícula és pura samfaina, evocació a les falles valencianes, que en la mediterrània sota el sol, no hi ha violència sense una bona foguera
RAMÓN (1979)
FILLS DE PUTA: Revista non-nata de contrainformació, emulant o recuperant una capçalera entranyable d'aquella història perduda i mitificada, ves a saber ? Només un joc amb els amics en tot cas.
Ara mateix, que sigui, com un sentit homenatge a Dolors Palau i Vacarisas, amiga i companya d'aventures, quan a les dècades dels 70 i 80, eren temps en que encara, estava tot per fer...
I a la seva LLIBRERIA MIRALL del carrer Provença i a les lluites i esperances compartides, per aconseguir un món diferent, més just i lliure. Dolors, aquesta evocació i el teu record, són una manera d'estimar-te més enllà del malaguanyat temps que tot s'ho enduu...
Ramon (2010)
Agrairé la teva crítica. Gràcies !
escrits entranyables i.... altres
AL GIRIENTORN DE LA HISTORIA (1975)
versió en àudio (pots llegir i escoltar simultàniament)
La oligarquia dominant per a reforçar-se i enfortir-se, manipula sistemàticament sense escrúpul de cap mena, totes les interpretacions dels fets que passen, mitificant o esborrant segons convingui, els avatars de les noticies i els succesos. És la constant estratègia, per tal d'embadalir i aplegar despres, a redós llur, per engreixar i nodrir la gran cofoia i conforme majoria de ciutadans correctes, arrenglerats a patrons convenients que suren a l'entorn del poder constituït, fent pinya com a conillets sota la mare. Qualsevol anomalia és refusada per lletja i no convenient, ai!, significa trastorn, perill, cal silenciar-la i fer-la inexistent, anorrear-la, la seva sola presència qüestiona les coses i... ca, barret!, això no ho permetrerem pas. L’historia, aquesta història que ens ensenyen als llibres, és com un confortable gronxador que plàcidament, ens recrea i entreté, mig endormiscats al balanci, amb l’encanteri dels falsos orgulls de castes i nissagues, de sagues i anècdotes, a fi de despistar-nos del profit i la lliçó que si ho
volguéssim podríem extreure'n. La crítica de l’actuació és escamotejada per norma i tot resulta un aberrant monobloc del triomfalisme estult. Els pobres amb les seves humanes cuites, rauen en els escarafalls dels poderosos, a la miserable categoria de beneits i toixos, desqualificats i sense llums per opinar o tal vegada, decidir. La veritat és censurada i tergiversada a conveniència del guanyador de batalles, el qual, resulta que tan sols és això, la bèstia bruta, el fort. El poble és grapejat barroerament, sense contemplacions, ai las!, a mercè de la voluntat dels grans i del senyor. La història, aquesta història que et contaren els farsants, són les fanfàrries i les oriflames de la tirania i..., llis i pla, el silenci dels vassalls i les pors, totes les pors del món. I jo em demano, per fi, l’autèntica versió que necessito, vull la vera història de l’home, que no és la divertida faula de reis i lacais, ni la de polítics i prohoms i més que els canvis del traçat de les fronteres sobre el paper dels mapes, m’interessa sobretot, la taxació de les circumstàncies que ho forniren i estudiar les mentalitats i els valors propis de cada època, deslliurat de modes passatgeres i de perjudicis personals, en gala d’aproximació per a comprendre i entendre cada cicle històric fins arribar al ruïnós present que no m’agrada. No vull entretenir-me en el culte de cap personalitat providencial, ni en l’anàlisi de cap miraculós model salvador, ja que una cosa és clara, el transcórrer del temps, no obra i tanca parèntesis definitius a les gambes del seu pas, sempre en resta oberta la possibilitat de rectificació. Vull saber de les contradiccions i les misèries restrictives que pensarosament jalonen el llarg camí dels que no han tingut, ni tindran mai, nom propi, car sé, que aquesta bastardia és la seva heroïcitat per molt que els altres els hi furtin el protagonisme.Els interessos creats s’han anat superposant i ara, no hi ha déu que ho mogui, ni llum que il•lumini, l’home gregari d’avui dia, borrec i mesell com sempre, recorre al sopor esterilitzant dels programes televisius, miserable recurs per a saturar la sensualitat i afluixar aquesta sobrecàrrega de violència continguda que se’ns acumula als genitals. Afrontats per l’agressió continua a que estem sotmesos, a casa, al treball, al carrer, arreu on malvivim, paries de la terra definitivament. Atordits per la cantarella repetida d’eslògans i missatges publicitaris, participem amb entusiasme del embrutit ritual col•lectiu, en els estadis–espectacle i animem amb histèria de primat, a l’equip esportiu preferit, com abans la plebs ho feu a Roma, cecs amb la irremeiable impotència de la nostre pobre i destrempada sexualitat, desesmats en la somnolència dels paradisos artificials dels opiacis i drogues de disseny de tants calmants i excitants que prenem per entonar-nos, amen de l’acceptació i la resignació predicades per les religions salvifiques i els psicòlegs de ciutat, anem tirant i..,a mi, se'm fa difícil seguir, si.
Quina insensatesa el "deixeu passar, deixeu fer", del liberalisme i la democràcia, quina falsa esperança, creure en un alçament de les tenebres, si prèviament nosaltres els protagonistes, no ens arremanguem decidits a treure’ns les castanyes del foc i parlem amb veu pròpia com de veres, ens correspon. Si no desenterrem l’orgull perdut sota aquest eluvió somall, de segles i segles de mutisme i ignorància. Som-hi! Cal escriure tota la història i ser conscients del que ha passat, el que passa i el que després passarà. El saber ens farà lliures.
Ramon
Agrairé la teva crítica. Gràcies !
