El nom no fa la cosa

articles d'opinió, critica i agitació

En un dia de Març de l'any 1978

versió en àudio (pots llegir i escoltar, simultàniament)

L’espectacle del domini forneix el guió de l’historia i les diferents versions de la experiència amunteguen encara molta arena a les eternes platges del poder. Espectacle un i sol, recalcitrant i sempre repetit, a cada repassada de la onada un nou perfil sobre l’esquena del mateix esclau, que de grec passa a home lliure, serf de la gleva a les ciutats medievals dels coralings, explotat i ben previst desprès pels grimpadors anglosaxons, inventors de la gran revolució industrial, que el faran peó qualificat o tècnic especialitzat, obrer en Coventry o en qualsevol burg de la vetusta Europa, a les filatures de Terrassa i Sabadell tan nostrades, a les plantacions de canya de la Gran Antillà també i als carrers dels gratacels de la Nova Amsterdam, allí serà Charlot o Al Capone per dissort del irreductible Oncle Sam, aquest fantasista del marketing i el psicoanàlisis en el present terrible de multinacionals i míssils que sofrim tots els currants d’avui i de sempre.
En el cabaret galàctic d’en Sisa, sàvia i antiga una estanquera felliniana ens diu: - No tingueu por dels morts, cal témer als vius - Trempo de gust i me la pelo en un racó, ja ho veus, la continua i progressiva racionalització del projecte d’explotació tan sols perfecciona la imatge de la mercaderia, garantint, això si, la perpetuació de la explotació i tal emboc, no és mai per convenciment, sinó per conveniència, mai passa res.
La França del Brumarí tempestuós transforma el feudalisme, sistema jerarquitzat de castes hereditàries, en una lliga d’usufructuaris i administradors de la plusvàlua del treball aliè. Espectacle revival deliciosament naif, a les rebotigues dels vetes-i-fils petit burgesos del barri, però pregunteu, pregunteu a les nenes que treballaven a Bas i Cugueró (1) el significat de l’atur i la planificació econòmica de la Moncloa a l’any 1978, i si depens de Déu o de deu que disposen del que és teu, tremola perquè a sobre, romandràs culpabilítzat de totes les crisis de mercat i si protestes, enemic de l’Estat i perill públic a eradicar del Món Feliç d’en A. Husley, o de la Metròpolis d’en Friz Lanz en que se’ns a transformat la ancestral Barcino Nova, sempre amb permís de l'Honorable, malgrat les llàgrimes sinceres (2) de Núria Espert i de tants i tants.... Ara, amunt el telo, que tots plegats representem la ficció! Amunt el telo Joglars, representem la llibertat d’expressió!
Ja sabem que el món, senyora, és un altar al déu Priap, mes senzill senyora, si la relliscada del llenguatge ens porta del barroc al natural del tu i jo, vull dir, que el món és un cul. Si, l’espectacle del domini forneix el guió de l’historia i la "La torna" (3) esdevé un exili. Continua encara, aquella llarga obscura execució d'en Salvador i l'Enz, polítics i comuns aplegats sota l’internacionalisme de la mort vil, coincidència no cercada però potser, sí, íntimament desitjada, estic segur, a l’ombra d’un Golgota sempre omnipresent sobre devots i demés púrria.
Llegando a la fábrica de cemento, carril izquierdo, señalizado, directo a Barcelona. Tota organització es església, burocràcia per definició i qualsevol projecte, qualsevol utopia, aproximacions a la realitat del no. La necrofília dels supervivents ha estat enveja, i ja se sap, els corbs han bornejat el cos de l’heroi i s’han repartit les despulles. I en el ritual de les manis només s’escolta el avorrit conjur, com una lletania més, l’emancipació dels treballadors serà obra dels propis treballadors o no serà, quan més fervor mes buidor de tan cristians com som.
Amic Boadella i tots els demés, els altres, aquests no coneguts, res no us en sé i malgrat tot, me’n sento solidari. Solidari contra el poder, contra la mort, contra l’estat, contra les lleis, contra la força i l’exèrcit, contra la mort i contra tot. Amic Boadella, company, tingues la certesa que la primavera que tu no tens aquí, tan lluny, recomença a tots els camps i floreix la mimosa i les precoces flors boscanes que tu no tens aquí, també floreixen. També a Catalunya, igual també, a Catalunya la dissortada pàtria de l'Espríu, la mig perduda Alfaranja (4) que ardida fins i tot, arraconava el cabdill Almançor, la de tantes i tantes esperances albira una nova albada de llibertat.
La veu de l’home, avui per a avui, es silenciada, ofegada, humiliada, reprimida, constrenyida, vexada, escarnida, burlada i ferida. La mort fa el paper del personatge principal i el llibret de l’obra, trepitjat sota soles de botes en pas marcial. La força com a únic argument i els que fem giravoltar l’esperança en la Anarquia, revoltats a punt de que....?, davant de tanta i tanta llunyania, davant de tan silenci revoltats contra qui...?
Ben mudadets, dos dies després, celebrarem el Diumenge de Rams i com sempre també, farem un gran fregall de tan picar i repicar palmons sobre el terra dels carrers de la ciutat.

Hop ! Llums ! Acció ! Canya i conya!

Segueix la vida del teatre o és el teatre de la vida...?

Ramon (1978)

REFERENCIES:

(1) Empresa de Sant Andreu declarada en suspensió de pagaments i que estafa als treballadors les mensualitats extres de Nadal i demés havers

(2) Episodi anecdòtic acorregut en la lectura del comunicat d’adhesió a la "Llibertat d’expressió" a favor dels Joglars la nit de la estrena de "Un altra Fedra, si us plau" que fou protagonitzat per Núria Espert, qui s’emocionà visiblement.

(3) Escenificació del judici d’en Salvador Puig Antich i l'Enz, els quals foren condemnats a mort i posteriorment executats pel regim franquista. La comandància militar de Catalunya presenta recurs administratiu contra Els Joglars per entendrà que a l’obra, s’empraven elements tendenciosos que fàcilment podien ser constitutius de delicte per ser atemptatoris al bon nom de l’exèrcit i demés institucions de l’estat. Boadella, malgrat haver seguit tots els requisits legals previs a l’autorització de l’estrena, fou desautoritzat i empresonat i la resta de la companyia imputada en un judici que els condemnà a dos anys de presó. D’espectacular fugida, en rebel•lia, d’en Boadella i altres incidents posteriors, animaren la campanya popular de la "Llibertat d’expressió", promoguda a favor seu.

(4) Nom que donaren els sarraïns del Califat de Córdoba, als indrets propers a la desembocadura de l'Ebre (la actual Catalunya)

Agrairé la teva crítica. Gràcies !